Benvinguts al blog!

Espero poder compartir amb vosaltres enllaços, vídeos, i tots aquells recursos interessants que convidin a la reflexió i ens ajudin a fer un dia a dia més enriquidor amb els nostres alumnes!
Desitjo que us sigui de gran utilitat!

10 de setembre de 2011

RECURS D’(IN)FORMACIÓ ALS PARES I MARES PER L’ADAPTACIÓ

Benvolgut pare, benvolguda mare:
Si el teu fill/a ha de començar P3, li serà de molta ajuda que tinguis presents els següents aspectes:
-          Els infants estan a punt d’iniciar el procés d’adaptació, que és el període pel qual passa el nen/a quan s’incorpora a l’escola.
-          Cal que enfoqueu aquest període com un procés durant el qual el nen/a necessita el nostre acompanyament; cal que li fem costat i que participem al màxim dels instruments que l’escola els ofereix (assistir a les reunions o tutories, participar de les jornades en què ens deixin entrar a la classe, seguir les indicacions del mestre o la mestra…).
-          Cal tenir present que el procés d’adaptació pot generar en l’infant pors, tristesa, angoixa, sentiment d’abandonament, vergonya, inseguretat… Aquest procés també pot generar en els adults tristesa, ansietat, sentiment de culpa, desconfiança…
-          Cal tenir clar que la figura més important i central d’aquest procés és l’infant i, per tant, és molt important que treballem aquests aspectes per tal de no carregar-los a l’infant. I això, sovint, vol dir empassar-nos-ho, frenar-ho, dissimular-ho o aplaçar-ho. Hem de transmetre al nostre fill/a que aquella situació serà bona per a ell/a i per a nosaltres, i hem de saber connectar i transmetre els sentiments d’alegria, emoció, intriga… que també són presents en aquest moment. El vostre fill/a us necessita forts, segurs i confiats.
-          També és possible que durant el procés d’adaptació notem alguns canvis en el nostre fill/a: es pot mostrar més nerviós/a, desconfiat/da, esquerp/a, apegat/da, agressiu/va, cansat/da. Pot presentar insomni, malsons, desgana, descomposició, incontinència. Mica en mica la situació tornarà a la normalitat. Si el vostre fill/a no ha anat a la llar d’infants, també cal preveure que, durant el primer any, es posarà malalt/a sovint. Podem afrontar aquest fet preocupant-nos que el nostre fill/a tingui una dieta equilibrada, faci exercici i descansi i dormi les hores que necessita.
-          Cada nen/a afronta la situació com sap i com pot: alguns ploren molt durant els primers dies, d’altres s’amaguen en un racó de la classe fins que arriba l’hora de marxar, d’altres s’ho passen pipa explorant l’aula i l’escola i al cap d’una setmana comencen a plorar, alguns no ploren però es mostren angoixats, d’altres es mostren segurs i afronten la situació amb normalitat… respecta la forma d’expressió  del teu fill/a, no la menysvaloris (amb frases com “no ploris, que sembles un nen petit”, “però si no passa res…”, “li diré al mestre que plores tant”) i intenta aportar-li recursos que li facilitin el procés.
-          Cal tenir en compte les conseqüències que tindrà que el nostre fill/a interaccioni amb d’altres nens/es: la relació amb els altres és enriquidora, l’aprenentatge i el llenguatge es disparen quan l’infant entra en contacte, de forma estable, amb els iguals. I també apareixen els primers conflictes i baralles.
Facilitarà les coses:
-          Procurar no trencar massa bruscament el ritme de vida quotidià de l’infant. Intenta que un parell de setmanes abans de l’inici de l’escola, el teu fill/a vagi a dormir aviat i s’habituï a aixecar-se aviat. D’aquesta manera no se sumarà la son a la resta d’emocions.
-          Estigues disponible per si cal anar a recollir-lo/la abans d’hora o per si el mestre o la mestra t’aconsella que, de moment, vingui una estona al matí o a la tarda.
-          No allarguis els comiats. El que més angoixa al nen/a és el moment mateix de la separació. Un cop l’adult ha marxat, el nivell d’angoixa disminueix. Cal acomiadar-se amb rapidesa, amb alegria i amb decisió.
-          No marxis sense acomiadar-te, aprofitant que el nen/a està jugant o està distret/a. Quan et necessiti et buscarà, si no et troba, se sentirà enganyat/da i abandonat/da.
-          No enganyis el nen/a. Explica-li què està passant, amb frases senzilles que ell/a pugui entendre: el pare i la mare van a treballar i ell/a ha d’anar a l’escola a aprendre coses noves i jugar, el pare i la mare no es poden quedar perquè l’escola és per als nens i les nenes, el pare i la mare també van anar a l’escola quan eren petits i els agradava molt…
No li diguis que vas a comprar el pa i tornes, perquè l’espera se li farà eterna i estarà tota l’estona pendent que tornis. No li diguis que li portaràs una joguina i te l’oblidis. No li diguis “de seguida vinc” perquè no vindràs de seguida.
-          És molt important verbalitzar que el pare o la mare vindran a buscar-lo/la. Per nosaltres és un cicle molt evident: portem l’infant a l’escola, anem a treballar i l’anem a buscar. Però el nen/a és la primera vegada que viu aquesta situació i pot pensar que el deixareu allà i que no tornareu. De fet, el procés d’adaptació finalitza, en gran mesura, quan l’infant aprèn i confia en que cada dia el pare o la mare tornen. És en aquest moment que comença a gaudir de l’estada a l’escola.
-          Procura que aquest acompanyament es faci amb la màxima regularitat: cal evitar que l’infant falti a l’escola els primers dies, cal seguir horaris estables (que afavoriran que l’infant prevegi la nova situació) i cal que l’acompanyament el faci la mateixa persona (i millor que sigui el pare o la mare i no una figura menys propera).
-          Sigues puntual a l’hora de recollir el teu fill/a. Un cop marxa el primer infant, l’espera es fa insuportable i apareix la por a l’abandonament, la desconfiança i l’ansietat.
-          Intenta tenir presentes els aspectes positius de la situación: el teu fill/a comença una nova etapa, establirà noves relacions, potenciarà el seu desenvolupament, viurà noves experiències, se l’estimaran més persones (nens i adults), es farà més autònom… Tingues present que és una experiència única i irrepetible, un moment preciós per recordar: no oblidis de fer-li una foto el primer dia entrant a l’escola!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada